Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), Espanya és per darrera del Regne Unit, el país europeu amb majors taxes d’obesitat infantil, sent un problema de salut que s’ha triplicat durant els últims anys. Les causes de l’obesitat infantil poden ser diverses, per exemple, la genètica pot ser una d’elles, però també els factors ambientals com: els hàbits dietètics, l’exercici físic, la família, l’estrès, la societat o l’economia juguen un paper important.

La intervenció precoç d’aquest problema de salut és imprescindible per evitar conseqüències negatives en un futur, com podrien ser la diabetis tipus II, la hipertensió, l’augment de triglicèrids i colesterol, els transtorns hepàtics i possibles problemes psicològics i socials (baixa autoestima, discriminació escolar i/o social, cansament o inseguretat).

Actualment, la nostra societat ha portat a que molts nens abandonin i/o substitueixin el consum de fruites, verdures, llegums i peix pel fast food (menjar ràpid) i la brioxeria industrial; molts cops degut als canvis que ha experimentat la societat, com per exemple la incorporació de la dona en el món laboral. La utilització de l’aliment com a moneda de canvi (“si et portes bé, et compraré un pastís”) fent augmentar al nen la preferència per aquell aliment, també sol ser un costum freqüent. Sovint, molts hàbits alimentaris que s’han adquirit provenen dels progenitors, per tant si volem canviar aquests hàbits, s’hauran de canviar els de l’entorn, tot i que acceptaran millor els canvis alimentaris si el model a seguir és un nen més gran, un amic o un heroi de ficció. D’altra banda, existeixen mares sobreprotectores o bé amb sentiments de culpa que solen sobrealimentar al nen afavorint l’obesitat. Cal esmentar també que l’activitat física i els jocs de carrer, que tots hem practicat durant la nostra infantesa, s’han anat substituint per videojocs o la TV, afavorint el sedentarisme i en conseqüència l’obesitat.

Així doncs, evitar l’obesitat infantil és avui en dia un repte que es podria aconseguir principalment modificant els hàbits tant alimentaris com físics. Aquests canvis s’hauran de fer paulatinament i sobretot d’una manera divertida, per exemple els hàbits alimentaris els modificarem realitzant jocs sobre la piràmide dels aliments (Figura 1), creant tallers de cuina tant a casa com a les escoles o bé amb tallers de tast/cata d’aliments, creant plats divertits amb verdures i fruites (formant dibuixos, cares, amb molts colors…), i fent campanyes en establiments comercials sobre l’alimentació equilibrada. I en quan als hàbits d’activitat física es podrien modificar potenciant els jocs i/o les excursions així com en les escoles a través de la piràmide de l’activitat física (Figura 2).

piramaliment

piramexerc

Ara està a les nostres mans decidir si l’obesitat forma part del futur dels nostres fills.